PRC Àmbit Sòciocomunitari - Aula 1

Públic

Bon dia a tots i totes!
Avui us faig les dues ultimes entrades del blog. En l’última vam veure el que hauria fet si hagués pogut continuar amb l’acompanyament, i en aquesta vull que ens centrem en el que he après, ja que consdiero que he pogut treballar i desenvolpar totes les competències exposades en la guía del pràcticum.

Al final, aquests mesos de pràctiques a AIAP, han estat, sense cap dubte, una de les experiències més significatives del meu recorregut com a psicopedagoga en formació, i fins i tot com a psicologa. Avui, mirant enrere, m’adono que he après molt més del que m’esperava, ja que no només he aprés a dissenyar sessions i activitats, avaluar-les o gesitonar intervencions, sino que també he après a gestionar la frustració, a valorar-me, a llegir entre línies, escoltar silencis i respectar els ritmes del jove.

He entès que acompanyar no és fer per l’altre, sinó caminar al seu costat, oferint-li oportunitats perquè sigui ell qui decideixi quan i com vol avançar. He pogut aplicar eines teòriques del màster com l’atenció, l’escolta activa, la gestió emocional i l’orientació professional o el treball en xarxa. Al final la teòria no és mai tan facil d’aplicar a la pràctica i cada cas és únic. Cada persona, cada situació i cada context social demanen flexibilitat, humanitat i sobretot una mirada sistèmica, amb la qual hem insistit tant al llarg del màster.

Així, en línia amb la capacitat d’aplicar els coneixements adquirits i la capacitat de resoldre problemes en entorns nous, he pogut aplicar estratègies i coneixement teòrics en situacions reals no previstes, com ho han estat la gestió de l’absentisme, l’adaptació d’activitats a contextos inesperats, el redisseny de les sessions segons la motivació, etc. Per exemple, la planificació de la visita a la cuina o la simulació d’entrevista, tot i que no van poder fer-se, són activitat adaptades a les necessitats del jove en entorns nous.

També he après a gestionar la incertesa i a prendre decisions amb informació incompleta, una competència que trovo fonamental en el treball psicopedagògic. En el cas del jove, sovint havia de prendre decisions amb informació incompleta sobre la seva situació familiar o motivació real, com la participació a MB Jump. Això, m’ha obligat a reflexionar èticament sobre fins on pressionar-lo, quines activitats oferir-li i com vetllar pel seu benestar emocional en un procés on la cosntància era un repte molt important, en algú que ja havia abandonar l’escola. També quan el jove no es presentava a la videotrucada, o quan no sabía si s’incorporaria a MBjump o no, vaig haver de decidir estratègies per provar de mantenir el vincle, com adapatar el projecte perquè continués tenint sentit, tot i que al final no pogués ser.

Sobertot, una de les competències que he desenvolupat és la de treballar en equip i col·laborar en xarxa, doncs he participat de manera activa en coordinacions i comunicacions amb l’equip d’AIAP. hem fet reunions cada tres setmanes per valorar el procès i que jo pogués explicar com me sentia, però a més, hem estat en contacte permanent via Whatsapp. També m’he comunicat amb l’asistent social del jove, els professionals de MD Jump, professionals externs per que el jove pugues fer les pràctiques, amb la mare, etc. Al final la planificació i execució de les activitat ha estat fruit d’aquesta col·laboració del treball en equip, que tot i que m’ha deixat llibertat per dissenyar el plà d’intervenció, ha estat al meu costat en tot moment, guiant-me més al principi i menys al final.

L’ús de TIC en aquest àmbit, crec que queda palès, doncs aquestes les utilitzem dia a dia, dissenyant documents d’intervenció, fitxes d’avaluació, qüestionaris i plans de sessions amb eines digitals.
També hem utilitzat canals de comunicació com el correu, videotrucades i Whatsapp per coordinar-nos amb l’equip i seguir el procés amb el jove.

En relació amb el diagnòstic de necessitats considero que des del primer contacte amb la família, i després amb el jove,vaig poder fer una detecció bastant personalitzada de les seves necessitats emocionals, formatives i de futur, i basar el meu projecte d’intervenció en aqeustes caracteristiques i el seu context concret.

També he gestionat i coordinat els processos d’aprenentatge i desenvolupament , programant l’execució de les sessions, reptes setmanals, activitats externes i materials de suport, tot coordinant les activitats i el seguiment amb la tutora i els professionals externs implicats. Al final he elaborat un projecte d’intervenció personalitzat, dissenyant les sessions, planificant les activitats i elaborant instruments d’avaluació, com les fitxes de reptes, les rúbriques d’observació, el diari de fortaleses o el qüestionari inicial i final. La seva aplicació m’ha permès calorar l’impacte real del procés i identificar punts de millora així com questionar-me la fiabiltiat dels ítems ja que tot i que tot semblava anar bé, al final no ho anava tant.

Veiem doncs com, amb tot això, he pogut lideral el procés d’acompanyament del jove, planificant accions que l’han ajudat a avançar  i generar canvis en la seva percepció personal i formativa.

Per acabar, també he pogut fer una valoració crítica del projecte, la qual he entregat en la PAC 4 , identificant els punts forts com les activitats pràctiques, i febles (dificil continuïtat, manca de participació comunitària).

En definitiva, aquestes pràctiques m’han permès posar en pràctica el que havia après al master i descobrir com adaptar-ho a la realitat. m’enduc eines concretes però sobretot una mirada més empàtica i flexible, conscient de la complexitat del procès i de les situacions que viuen molts joves. Al final crec que la psicopedagogia pot ser una eina transformadora quan es fa des de la proximitat i el respecte.

Gràcies a AIAP, a la meva tutora, i a aquest jove, que tot i que ara mateix s’hagi desvinculat, m’ha permès aprendre tant.

Moltes gràcies a tots i fins aviat!

Wanda